un poema de Joan Margarit

L'AMOR QUE NO M'ESPANTA

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'alçada de tanta soledat.

Joan Margarit



EL AMOR QUE NO ME ASUSTA

Lejos de los amores feroces del origen,
y lejos del amor que, a modo de refugio,
la mente siempre inventa, el amor
que ahora me consuela es sin urgencias.
Cálido, respetuoso: amor de sol de invierno.
Amar es descubrir
una promesa de repetición
que tranquiliza.

Estos poemas hablan de esperar,
porque el amor es siempre una cuestión
de las últimas páginas.
Ningún otro final podría estar
a la altura de tanta soledad.

Joan Margarit



LOVE THAT DOES NOT FRIGHTEN ME

Far from the fierce love of the source,
far from the love the mind invents as a refuge,
the love that consoles me now has no urgency.
Warm, respectful: the love of the winter sun.
To love is to discover some promise
of rehearsal that is calming.

These poems speak of writing.
Because love is always an affair
of the final pages.
There is no ending that can attain
the height of so much loneliness.

Joan Margarit
(English translation by Anna Crowe)